dimecres, 24 d’octubre del 2012

Comunicat sobre la política del Centre Cívic de La Creu Alta

La Coordinadora Jove de La Creu Alta Llamps i Trons emetem el següent comunicat amb l'objectiu de denunciar el tracte rebut per dos dels col·lectius de la Coordinadora per part de l'Ajuntament de Sabadell a partir de l'ús del centre cívic del barri:


L'any 2006 l'Ajuntament de Sabadell va inaugurar, amb alegria i fotos al diari, el Centre Cívic de La Creu Alta. Durant aquests sis anys d'història pel CC hi han passat moltes persones, moltes iniciatives i moltes entitats. Podríem parlar de si la gestió organitzativa vista fins ara agrada més o menys, però no és aquesta la qüestió que ens ocupa. Si visitem el web de l'Ajuntament de Sabadell se'ns presenta un Centre Cívic com un espai on es “compleixen tres objectius fonamentals:

a) Ésser un instrument per a la producció de nous serveis d'acord amb noves necessitats.

b) Constituir un espai on entitats, ciutadans individualment i projectes diversos tinguin cabuda i puguin desenvolupar les seves activitats pròpies.

c) Contribuir a la construcció del teixit social i l'enfortiment de la societat civil.”

Però bé, si passem de la teoria a la pràctica veurem que a vegades les paraules se les emporta el vent. Aquest setembre ha començat el curs per algunes entitats de la Coordinadora Jove de La Creu Alta – Llamps i Trons. Col•lectius que, pels motius que siguin, han experimentat un notable creixement els últims anys. Una realitat que comporta, per tant, augmentar recursos i necessitats. I una de les “noves necessitats”  (objectiu A) derivades d'aquesta realitat és la manca d'espais. El CC fins al moment, ha complert amb el primer dels objectius que es planteja i les entitats han tingut fàcil accés a les sales d'aquest, encara que els horaris del CC no sempre s'han ajustat a les necessitats reals.

Però aquest curs 2012 – 2013 les coses han canviat i seguint la tònica dels temps que corren, cap a pitjor. El Centre d'Esplai La Branca i el Taller de Teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç, s'han trobat que a partir d'aquest any hauran de pagar per fer ús de les sales que necessiten per a les seves activitats habituals del dissabte. Uns espais imprescindibles per al funcionament de “les seves activitats pròpies” (objectiu B). Tant una entitat com l'altra, sense ànim de lucre i formada per monitors i monitores voluntàries, han estat mantenint converses amb diversos responsables de l'Ajuntament i, de moment, no han arribat a un acord.

La petició de les dues entitats és clara: mantenir la gratuïtat de l'ús d'un espai públic com és el Centre Cívic de La Creu Alta. Però de fet, això no només és una petició des del punt de vista del “qui ha de pagar”. La pròpia normativa de “Taxes per a la utilització privativa d'equipament culturals, cívics i educatius municipals” diu literalment:


“Estaran exemptes en un 100% també les activitats organitzades, gestionades i a càrrec
d’entitats i associacions sense afany de lucre i que malgrat cobrar un preu d’activitat, aquest
sigui per cobrir en exclusiva el cost de la pròpia activitat ( ja sigui en material fungible,
etcètera) i desenvolupades per voluntaris o voluntàries.”

Així doncs, la qüestió està clara. Si ens posem legalistes veiem clarament la contradicció de l'Ajuntament. Però si simplement utilitzem el sentit comú i la justícia, des de la Coordinadora, entenem que aplicar aquesta taxa a entitats sense ànim de lucre és un abús i només respon a l'afany recaptatori de l'Administració. No es pot parlar de “teixit social”  (objectiu C) si a la vegada poses traves al seu desenvolupament normal i limites el seu creixement natural, tallant les ales a les entitats juvenils de la ciutat.

Amb tot això, la reflexió que fem des de la Coordinadora va ja més enllà de l'ús que es pot fer o no d'un Centre Cívic o d'un espai municipal gestionat des d'un despatx. El nostre posicionament és ferm en pro de la creació d'espais autogestionats on realment es respongui de les necessitats dels i les joves del barri i de les entitats que mouen realment el teixit associatiu i social de la ciutat i que són fonamentals per a la salut de la cultura popular